grapropina1.jpg. títol: Gràcies per la propina
.l’autor : Ferran Torrent
.editorial: Bromera-Columna any de l’edició,1995

Tema general del l’obra: tracta sobre l’estat economic i social d’una familia a l’epoca del franquisme. Y el tema secuandari es la vida amorosa y social del protagonista acompanyat de la seua familia.


argument de l'obra: aquesta obra tracta sobre dos germans que al morir sa mare pasaren a viure amb el seu avi i amb els seus oncles que vivien amb el seu avi (per part paterna)avans de morir, sa mare, els va incloure en una escola repressora. Van ser expulsat del col-legi pero intentar pegar a un professor ,son tio Tomas va dir que s’anitien a treballar amb él al cap d’una estona de temps el seu avi es va morir.Van passar unes calamitats economiques, tenien que vedres terres i part del pati perque no li aplegabaper a menjar. tinqueren que comprar una planta baixa per a serguir treballant perque on estaben treballan (tomas,pepin y ell) habien tancant y van fer una tenda on montaben mobles y els venien.Per otra banda el altre tio(Ramonet) es via a escondides amb un xic pero com en aquella epoca no estaba ben vist alló de ser homosexual no li ho habia dit a ningu de la familia . Ferran manat per son tio Tomás va a seguir-ho .Acontinuació el bar on quedaven amb els amics del tio Tomás (bar EL BOQUERO ),van a tancar-ho aleshores, com veien que allo de montar mobles habia baixat la venda van dir de quedarse el bar els van quedar i dies despres son tio Tomas va morir de un infart .s’en van a enterar que Tomas tenía una filla de 15 anys i ho havia tingut amagat tots aquestos anys perque no la reconguia com a filla.
Desprès de la mort del tio Tomás , Ramonet estaba tristisim les seues salides els dimecres no les feia Ferran (el protagonista) va anar a casa del xic que es veia amb son tio per a que anara a visitarlo va a anar i la tristor de son tio va despareixer .


tipus de narrador apareix en l'obra: es un narrador intern perque només començar la novel-la es presenta dient sóc frrán Torres i a mes tota la Novell-la poden encontrar com parla en primera persona (el meu germà)


tres personatges
.Tomás: extrovertido, vivia la vida al màxim li agradaba beurer i fumar anar-se de prostitutes el seu lema “treballar per a viure i no viure per a trebalar”
.Ramonet.germà de Tomàs , agafa el paper de ama de casa i es veia amb clandestinitat amb un xic en un hostal els dimecres durant molts anys.
Pepín:germà de ferran (el protagonista)era el menut mès guapo,mès alt i mès grandot que Ferràn i portava a les xiques de carrer

Època en què transcorre l'acció i durada aproximada de tots els esdeveniments narrats
L’acció transcurre en l’epoca del franquisme i no es pot dir la durada perqie va saltant durant tota la seu infantessa i adolecençia

Llocs principals que formen el marc en què transcorren els successos narrats
El lmarc es en valenci i alguns dels lllocs es el poble ,el barrio xino de valencia , la casa del poble , el boquero .

Valoració personal
el llibre esta bastant interessant a mès es molt ameno de lleguir perque tracta sobre la vida del autor en la seua infança i totoes les aventures que le ocorreix amb el seu germà . no fa ninguna denuncia en especial transmetrer com ho ha passat i totes els problemes economics que tenia la classe social obrera del franquisme

ALBA MA 22C 12 MAIG


GRÀCIES PER LA PROPINA

Autor: Ferràn Torrent
Any de publicació: 1995
Ciutat: Barcelona
Editorial: Bromera - Columna

Argument de l'obra:
L'obra de Ferràn Torrent tracta sobre la vida de dos germans valencians i de la seua vida fins a la madureça.
Durant el transcurs de l'obra el narrador, que també es el protagonista, anirà narrant la seua vida que encara que no es molt complicada si que tenen que afrontar situacions molt complicades com la mort de la seua mare, la del seu iaio desprès i per últim la del seu oncle Tomàs.
La seua vida en una escola repressora, sera solament una de les situacions mes importants que apareixen al llibre.
Amb la madureça començaran a viure la vida nocturna de València, en gran part per culpa de treballar de molt jovens amb el seu oncle Tomàs, que se dedica a vendre bebides alcohòliques.
Altre tema de gran importancia sera quant Ferràn es dedique a la boxa i les calamitats que l'ocorriran per culpa de no ser apte per aquest esport.
Per últim una característica molt important de l'obra sera la profunda explicació de les històries dels personatges secundaris.

Personatges:

Ferràn
: es un jove que s'ha criat amb el seu germà Pepín. De xiquet era intel·ligent però no li agradava estudiar. No es religiós a conseqüència de la mala experiencia a l'escolà dels jesuïtes. Es el més llest dels dos germans i tenia un cervell molt pràctic. Li podia més el cor i per això li costava molt deixar les xiques amb les quals estava inicialment per a poc temps. Ell i el seu germà ho havien fet tot xunts des de xicotets, per això pensaven el mateix de les coses.
Físicament, es baixet i de poc pes i te poc èxit amb les xiques comparat amb el seu germà. A pesar de no ser molt atractiu, no es tímid, tenia gosadia amb les xiques,es relaciona be amb els demes i sap actuar davant de qualsevol circumstància.
Pepín: tenia gosadia i presència física, podia tindre qualsevol xica. Era molt alt, com el seu pare. Tenia un cos fibrós i una cara atractiva de faccions dures amb una barba incipient. Sempre feia les coses conjuntament amb el seu germà Ferràn, i des de xicotes eren inseparables.
En les relacions que iniciava amb les xiques, Pepín era més canalla i tenia menys perjudicis en deixar alguna xica que Ferràn.
Des de xicotet no li va agradar estudiar, i quan va ser expulsat juntament amb el seu germà va decidir treballar amb el seu oncle i així ser lliure.
Li agradava anar a les sales de ball, eixir a València per les nits per divertir-se i veure combats de boxa.
Tomàs: era l'oncle de Pepín i Ferràn i germà de Ramonet, que es van fer càrrec dels dos germans quan va morir la seua mare. A pesar de ser germans Ramonet i Tomàs eren molt diferents. Tomàs sempre estava fora, amb els negocis. Anava a cases de dones amb el Carraca on li feien servissis esporàdicament, no abusava com el Carraca. Bevia molt alcohol i fumava també molt.
La seua forma de comportar-se i de dir les coses imbuïa d'optimisme l'ambient.
Era un home d'idees i de pensament lliberal. Utilitzava paraules poc escoltades per la gent, que desprès deia encara que no venien al cas, era per donar-se-les d'intel·lectual.
Patia atacs asmàtics, que en l'ultima etapa de la seua vida li van fer perdre la vitalitat en tot el que feia, cosa que li va provocar un canvi en el seu caràcter. No volia cap compromís i per això no es va casar a pesar d'haver-hi tingut una filla amb una dona a la qual ell volia molt. .
Ramonet: li agradava estar a la casa amb l'avi o treballar el camp cultivant-lo. S'encargava del cuidat de l'avi fins que va morir. Era molt atent amb Ferràn i Pepín i de vegades els intentava aconsellar de coses que no feia Tomàs. Era l'home de casa, ell la portava i solament eixia el dijous amb Pepín, Ferràn, Tomàs i l'avi per anar al cinema i els dimecres.
Era molt tímid. Des de sempre havia ocultat el que feia els dimecres i quina era la seua inclinació sexual.
Estava molt trist desprès de la mort de l'avi i l'oncle Tomàs i a més havia deixat el seu amant. Era tan reservat que, a pesar de que sabia que Ferràn i Pepín sabien que ell era homosexual, no s'atrevia parla del tema amb ells. Va ser Ferràn qui va aconseguir que recuperara el somriure i perdera així els perjudicis que tenia.

Personatges secundaris:
Tono el Banderillero: era l'únic amic íntim de Tomàs al poble, propietari de l'establiment Bollos i Panquemaos el Banderillero.
Portava un bigoti de pèl rogenc barrejat amb canes, celles poblades, una cara en definitiva afaiçonada en un museu de cera, d'alçada normal i amplària abusiva. El Banderillero militava en el comunisme i per tant tenia idees polítiques lliberals com Tomàs i els dos es sentien perseguits pel règim.
Era un tipus molt divertit i extraordinàriament bromista i per això congeniava amb Tomàs. Però no hi era al Boqueron amb Tomàs.
El Carraca: era soci circumstancial de l'oncle Tomàs i que Ferràn i Pepín el coneixien perquè ell es deixava caure alguna vegada per ca l'avi.
Carraca tenia una cara realment còmica, amb un nas unflat i tort, els ulls enfonsats, begut de galtes, cames arcades i curtes i una alçada cap el costat dret. Semblava dissenyat per donar el condol.
Era divertit, i que professava un profund agraïment per Tomàs.
Era molt bo venedor que havia aprés de l'oncle. El seu vocabulari estava trufat de metàfores autòctones, fet que cada moviment seu pareixia al d'un personatge de sainet.
Entre l'oncle i ell es repartien els negocis, però quan anaven a les cases de dones per vendre les begudes alcohòlics ell sempre perdia part dels diners guanyats.
Era soci de Tomàs perquè un dia va parlar amb ell al Boqueron i li va dir que no tenia on anar i Tomàs el va fer el seu soci. Carraca se n'havia anat del seu poble repentinament sense dir-ho a ningú perquè un dia la seua dona li va deixar pel barber del poble.
El Fino: era un gitano que estava tots els dies al Boqueron juntament amb el Berruga, Manetes, Brillantina, Maxo-lladre i Tomàs.
Era un home amb molta classe, elegant i ben plantat, el Fino vivia de les dones.
Era alt, prim, amb tres o quatre anells a les mans i una pinta a la cartera que feia servir amb insistència per ordenar-se els cabells.
Sempre anava d'etiqueta, a qualsevol època de l'any, era un consumat ballarí de flamenc, rumba i mambo. Era tot un cavaller. El fino va ser qui va muntar el Boqueron el qual el portava Flora.
Brillantina: a simple vista t'adonaves que havia estat boxejador, tenia la cara feta banderetes. El seu palmarès constava dels que deien que no havia guanyat cap combat i la versió d´ell que deia que havia sigut campió d'Espanya.Com a conseqüència de ser boxador el seua cervell li funcionava poc. Ara entrenava futures promeses en un gimnàs amb pocs medis.

Espai:

Els principals llocs on transcorre l'obra son:
----La ciutat de València
----El bar Boquerón
----Una multitudid de clubs de nit
----El barri xinés de València
----Per últim la casa del poble

Temps:

L'obra completa transcorreix durant l'època del franquisme a España, tambè es molt difícil adivinar els anys ja que durant l'obra els salts temporals son molt habituals

Narrador:

El tìpus de narrador principal a l'obra es el de primera persona, ja que al principi de l'obra l'autor dona a coneixer que ell es el protagonista d'aquesta.

Valoració personal


La meua valoracio personal es la seguent. Per a mi l'obra a sigut molt interesant en tots els aspectes, ja que a l'obra es tracten molts temes com (el sexe, la homosexualitat, l'acoholisme, la societat fraquista) sense cap pudor i tractantlos amb molta naturalitat.
Tambè he de dir que ha sigut molt entretenida i quant començes a llegir pràcticament ya no pots parar.
Per tot aixó jo li done al llibre una valoració de un 8 sobre 10.
Victor Ballesteros 22T 16 de maig 14:12 hores


GRÀCIES PER LA PROPINA
Autor:
Ferran Torrentgrapro1.gif
Editorial: Bromera-Columna
Any de l'edició: 1995

Tema general
En Gràcies per la propina ens descriu l'ambient familiar de la familia de Ferran als any 60 en la que estan en contra del franquisme i es demostra amb frases que sol dir Tomas, sobre tot en el cine. També es conta les experiències més íntimes de Ferran i els seus familiars. Quant als sentiments Ferran no mostra afecte a la seua mare ni encara quan mor, en canvi als seus oncles i el seu avi mostra un afecte molt gran, així com el seu germà. La ideologia de Ferran va en contra de l'esglesia, ja que, fins i tot, ess baralla amb el rector del su col·legi, i el seu oncle te un problema amb el cura quant s'enferma l'avi.

Argument
L'historia comença quan Ferran el dia anterior a la seua cominió es va masturbar per primera vegada i va ser descovert per la seua mare i el seu germà Pepin. La mare preocupada li va a portar al metge, ja que se li havia unflat el penis. En el col·legi es van fer amics de Gamenyo que anava en contra de la legalitat, i es van fer molt amics. Però quan es van canviar de col·legi a la ciutat van viure els pitjors moments de les seues vides els dos germans, ja que els alumnes de la ciutat estaven en contra d'els de poble i els rectors eren molt rígids. La seua mare, que vivia en la agonia sempre recordant el seu marit, va morir i Ferran i el seu germà es traslladaren a casa el seu avi i els seua oncles. Amb un problema que va tindre Ferran i el seu germà amb el rector van ser expulsats del col·legi i el seu oncle els va dur a treballar on treballava ell venent whisky als puticlubs. El diumenge de aquella setmana, com que encara eren virgens Ferran i Pepín l'oncle Tomas els va dur al barri xinés per a que s'estrenaren. Tomas treballava amb Carraca, el seu soci des que el va conèixer moribund en l'entrada d'un bar i s'interesa per ell. Quan finallitzaven la jornada anaven al bar Boquerón, on es reunia amb els seus amics, especialment amb Fino, un xitano amb molta classe com ell dia. Aquest personatge era el propietari del bar i tenia a dones trevallant per a ell en el carrer. Els diners que guanyaven els germans s'els gastaven per la nit i el que sobrava el duien a casa. Però van tindre un problema en el treball i es van dedicar a fer mobles, primerament tengueren que vendre un tros de pati. Els seua aoncles l'avi i ell tenien dos costums: anar al cine els dijous i menjar paella el diumenge. Quant a les eixides Ferran tenia menys éxit que Pepín. Ramonet es dedicava a les tarees de casa i a cuidar a l'avi que en aquest temps estava malament. Es van anar a la serra, però com que l'avi no volia morir alli va tornar. En aquell moment va haber un enfrentament entre Tomas i el cura, ja que aquest volia passar a beneir l'avi abans de la seua mort, però Tomas no li va deixar i per aixo en el funeral no va ser enterrat en la part dels creients. Es va armar un rebombori pel veinat, uns a favor i uns altres en contra. Per revenjar l'avi, Tomas va robar al cura el pernil que tenia i en la proveso s'el va menjar. Ferran va descovrir que en les eixides misterioses de Ramonet dels dimecres es trobava amb un home, però encara que volien dir-s'ho a Ramonet no li ho van dir per no trobar una mala resposta de Ramonet, ja que era molt tíimid. Ferran com que no lligava com el seu germà es va fer boxador, encara que no guanya ni una vegada, i al segon combat. i a la segona derrota, es va retirar del boxeig. Tomas per aquella època començava a trobar-se mal i a vomitar molt i com que no volia anar al metge, per no trobar una resposta d'aquest prohivint-li la beguda i la vida que portava, va accedir a fer un viatge a Rumania, un pais socialista, però no del seu agrat quan va veure com estava militaritzat el pais. A la tornada el bar Boquerón havia tancat i com que li anava molt mal el negoci, van comprar el bar.Però Tomas va empitjorar i un dia li dona un atac al cor. Ferran quan anva a avisar a Ramonet es va donar conte que era dimecres i va anar al hostal a avisar-li. Ja en l'hospital Carraca li va confesar a Ferran que en cas de que ocorregera alguna cosa avisaria a una dona i que aquesta dona tenia una filla de Tomas. La muller era Elisa, una novia que va tindre fa 15 anys, com l'edat de la filla. Tomas va morir. Despres de la mort de Tomas, com que havien deixat apart Ramonet i aquest ja no eixia els dimecres per la trovada de Ferran al hostal amb ell, Ferran i el seu germa volien solucionar-ho. Es van dirigir a casa de Manolo, com es deia l'amant de Ramonet, i el van convidar a sopar aquella mateixa nit. Quan va aplegar es van possar a sopar com si res ocorreguera, però Ramonet va mirar Ferran i li va fer una sonrisa, aixo era com un gran premi per a Ferran ja que havia ajudat al seu oncle a ser feliç.

Personatges
-Pepín:
Era el germà de Ferran, amb un cos atletic que tenia conquistava moltes més dones que el seu germà. Encara de tindre un any menys va defendre en varies ocasions a Ferran, però en casos de més serietat no volia ocupar-se i tenia que upar-se Ferran.
-Carraca: Erael soci de Tomas en el treball. Abans tenia una dona i un treball estable, però aquesta li va ser infiel amb altre home i es tingué que anar del poble. Es qaun conegue a Tomas que l'arreplega del carrer, s'interesà per ell i li va donar un lloc on viure fins que trobara ell mateis una casa. Es la persona que més s'interesa per Tomas.
-Fino: Era un xitano amb molta classe, propietari del bar més frequentat per Tomas. Fino tenia totes les dones que ell volia i tenia contractada Flora, la única que s'encarregava del bar, i com s'escapa amb el seu amant i es dona conte que es fa major, decidix donar-li el bar a Tomas sense que pague res pel traspás, sols tindria que pagar les begudes i unes mensualitas.

Tipus de narrador
El narrador del libre es clar que es Ferran i, per tant, es tracta d'un narrador intern que te el paper de protagonista.

Llocs de l'obra
Els llocs de l'obra son el bar Boqueron, la casa on vivien, els puticlubs, el port, els col·legis on estudiaren els germans, la serra, Rumania, l'hostal i l'hospital.

Valoració personal
Gràcies per la propina es un llibre molt interessant, ja que es parla d'una manera molt llibertària temes que en aquella època estaven censurats. Encara de censurar els temes l'esglesia i el règim, la familia te una ideologia en contra del franquisme. La casa sempre estava oberta per qui volguera i ajudaven a el qui es trobara malament, com es el casa de Carraca.

José Belmonte Chulià 22-C








Títol: Gracies per la propina.
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Bromera-Columna
Any de edició: 1999

grapro1.gifTema
El tema principal de aquest llibre es la vida de Ferran Torres i de la seua familia, una familia llibertària en el régim franquista, dels problemas econòmics de la familia, i de la seua actitud anticlerical. Com a temes secundaris estàn els esdeveniments sentimentals del protagonista i el seu germà el qual era mes popular amb les dones que ell i les formes de com es guanyaven la vida els dos germans.

Argument

Ferran Torrent comença a relatar la seua vida desde els 9 anys. Te un germà d’un any menys que ell, Pepin; molt promte es van quedar huérfans i s’anaren a viure amb els seus oncles, Ramonet, Tomas i el seu avi. Ells van anar a un col.legi catòlic fins que els van expulsar per una baralla amb un profesor i seguidament Tomas els va possar a treballar amb ell com a comercials de menjar encara que també veníen mobles i alcohol de forma il.legal.
Tres díes després de començar a treballar, Tomas va portar als seus nebots a barri xino per fer-los homens. Per tant no sols treballaven amb Tomas, sino que anaven de nit a tots el llocs on el anava, clubs, zones de ball… i en aquest moment es quan va comprobar Ferran l’èxit del seu germà amb les dones.
Poc després va morir l’avi i van vendre metres del pati de la seua casa per problemas econòmics, que no va ser l’unica vegada.
Tomás i els seus nebots frecuentaven un bar anomenat El Boqueron on tenien bons amics; Fino l’amo del bar, Carraca, soci de Tomas, Berruga…
El treball els anava be pero gastaven molt i per tant tenien problemes econòmics.
L’avi va morir poc després i l’esglèsia es va enemistar amb Tomas perque aquest no volia una mort cristiana per a son pare. A més Tomas, Ferran i Pepin es van enterar uns mesos despres de la homosexualitat de Ramonet.
Uns quants anys després la empresa de menjar per a la qual treballaven es va trasladar de lloc i van passar a treballar montant mobles auxiliars i va empitjorar la salud de Tomás i per tant ell i els seus nebots van fer un viatge a Rumania.
Seguidament van passar a treballar en el Boqueron i Tomas seguia tenint una vida ple d’exessos i per tant un dia li va dar un infart i va morir, la seua última voluntad era que la seua familia Carraca i Tono coneixeren a la seua filla i la seua amant Elisa, que Tomas ho havia mantingut en secret.
Finalment van invitar Ferran i Pepín a l’amic de Ramonet ¨que veia els dimecres fins que va morir Tomas¨ a la seua casa i per tant els dos amants es van retrobar.

Tipus de narrador: Intern: perque el narrador es un personatge de l’obra, Ferran, que conta la seua vida i per tant es fa en primera persona.

Personatges.
Ramonet: Oncle de Ferran i de Pepin, es un home molt timid que al llarg de l’historia descobrim que es homosexual, perque te una relació secreta amb un home; li agrada poc salir; per la sea tendressa, l’interes que possa per la seua familia, les seues facultats per a la cuina i per les tarees doméstiques, fa el paper de mare per als xiquets. A més dels xiquets s’ocupava de l’avi malalt fins que va morir.

Tomas: Oncle de Ferran i de Pepin, es molt simpàtic i obert amb la gent, li agrada molt poc treballar i per tant surt molt de festa i li agrada jugar a cartes. Té moltes dones sempre a la seua disposició i sempre es un exemple a seguir per els seus nebots que veuen en ell a un pare encara que massa irresponsable. Quan estava malalt encara portava el mateix ritme de vida i aixó li va perjudicar.


Pepín: Germà de Ferran, sempre está amb el seu germà per tant te una bona relació amb aquest. Té molt d’èxit amb les dones per tant es atractiú per a elles a diferencia del seu germà, per a ell les xiques no son més que atractiú físic i carn i afirma que mai s’enamorarà de ninguna.


Carraca: Es el soci de Tomas i dels seus nebots, i un dels millors amics de la familia, li va deixar la seua dona i per tant vol viure la vida i estar amb moltes dones per a olvidar-se d’ella. Per tant es pot cualificar com a actiú i estrovertit encara que per dins es infeliç.


Época i duració aproximada dels esdeveniments
L'epoca en la qual transcurre l’acció es durant el régimen franquista fins als últims anys d’aquest i la duració aproximada dels esdeveniments no es pot saver perque el protagonista no deixa clara l'edat que hi tenia en cada moment del llibre a més dels salts temporals que hi havia.

Llocs principals que formen el marc en què transcorren els successos narrats

Els llocs principals de el llibre son tant en la casa del poble, com en valencia en els clubs, les zones de ball, les cafeteries i sobretot en el Boqueron.

Valoració personal.

Aquest llibre es interesant perque està desemvolupat en els anys del franquisme, i per tant es una bona manera de veure com es guanayaven la vida la gent durant la dura posguerra i la miseria de la dictadura en España. A més aquest llibre es ameno de llegir perque va de clubs, de dones, de sexualitat… i per tant no empra un lexic molt elaborat i es llig amb més facilitat.
En quant a l’autor está en contra de la moralitat excesiva en el franquisme, la exclusivitat de la religió catòlica en la societat i cultura espanyola, a mes de les restringides llibertats, per tant l’autor possa com a exemple una familia en contra del franquisme, una familia llibertària, perque revindica uns ideals en el quals no es fa tant de cas a la religió, a la moral i respeten totes les opcions sexuals.

JAVIER MARTÍN SOTO 22-C 16-05-08






grapropina1.jpg
- Titol:
Gràcies per la propina.
- Autor: Ferran Torrent.
- Editorial: Bromera-Columna any de l’edició,1995

TEMA: Aquest llibre narra la vida de Ferran Torrent a partir dels nou anys. Conta com creix, com madura, com aprén i es educat al voltant de la seua familia i les seues condicions de vida a nivel econòmic i social. Cal nombrar la presencia en la historia d’altres membres de la familia i les seues vivencies i com Ferran afronta diversos aconteciments i situacions.

ARGUMENT: La història comença amb Ferran Torrent i el primer contacte amb el seu membre viril als nou anys. El pare de Ferran i el seu germà Pepin era mort i convivien amb una mare totalment deprimida i concentrada amb l’educació catòlica dels seus fills. Aquestos no tenien molta estima a la religió pero terminaren en un col-legi catòlic. Promte es quedaren huèrfans del tot i anaren a viure amb l’avi Ramón i els oncles Tomàs i Ramonet amb els qui trovaren més llibertat, i descobriren el cine,d’altra banda, fóren expulsats del col.legi catòlic. Tomàs agafà als seus nebots i els possà a treballar amb el i el seu soci Carraca venent Whisky, coneguent la nit, els clubs, El Boquerón (un bar) i en definitiva introduint-los en l’ambien de Tomàs i la seua vida. Quan estàven faltos de diners venien un trós del pati i amb la mort de l’avi van vendre un altre tros mes per tal de fer reformes i seguir amb diners. El cura i Tomàs s’enfadaren molt per qüestions sobre el soterrament de Ramón, de tal manera que Tomàs li furtà un pernill al cura i l’avi fou enterrant en la zona dels no creyents.
Totes les nits acavaven en el bar del Boquerón amb els seus amics entre ells Fino, el xitano amb classe prietari del bar. Jugaven al poker, trataven a dones i arrivaben a casa pel matí. Ferran arribà a ser boxeador per tal de lligar quasi tant com Pepin pero no durà mes de dos combats. Poc després, Ferran descobrí la homosexualitat del seu oncle Ramonet pero entre el seu germà i Tomàs optaren pero no dir-li res a Ramonet. Passat un temps, obriren un negoci de mobles per que el Whisky ja no podien vender-lo i començaren els problemes. D’una altra banda la salut de Tomàs, cada vegada pitjor a pesar de viatjar a Rumania, pero aconseguiren el negoci del Boquerón tras un acord amb el Fino. Tomàs no aguantà mes i va morir i amb aixó Ferran i els demes descobriren una familia secreta de Tomàs que varen rebre amb els braços oberts i a mes, entre Ferran i Pepin integraren al nòvio de Ramonet amb la seua aceptació.

TIPUS DE NARRADOR: El narrador es clarament intern ja que es Ferran el qui conta l’hostoria en primera persona.

PERSONATGES:
- Pepin: Aquest personatge es el germà menor de Ferran, tan sols per un any. En l’obra se’l caracteritza per l’exit amb les dones, pel seu atractiu i fisic en general a pesar de que mai s’ha enamorat de cap d’elles. Manté una bona relació amb el seu germà a pesar de la rivalitat per les dones.

-Tomàs: Aquest personatge es l’oncle de Ferran i pràcticament el seu pare, per que el ha criat tant a Ferran com a Pepin. Es un home conegut per tots els llocs, extrovertit, bromista, alegre, irresponsable i un vividor a tota regla. Li agradava subratllar palabres cultes o informals dels diaris per a despres dir-les el. Sempre donava la nota en el cine i tot el mon li tenia apreci.
- Ferran: Protagonista de la historia, es el major dels germans. Es baixet i prim, poc timit pero frustat amb alguna dona enamorada del seu germà. Se’l veu responsable i te idees puntuals de gran importancia i valor.

TEMPS: En l’obra es pot deduir l’any de naixement de Ferran, 1951 i es desarrolla durant quasi tota la resta de la dictadura franquista.

LLOCS: L’obra pràcticament transcurre en el poble Benicorlí i Valencia, dins d’aquesta última citen llocs com el barri Xino, plaça de la Reina, l’ajuntament, clubs i bars concrets com el Boqueron i l’Arajoma o Lara. I per últim també visiten Rumania.

VALORACIÓ PERSONAL : Gràcies per la propina es un dels llibres de la llengua nostra que mes m’ha agradat. M’agrada conèixer l’època, els prejuicis d’aquells temps, la ideología de la societat en general i la manera de afrontar la vida. El personatge de Tomàs en particular es el que mes m’ha sorprende per la seua forma de viure la vida, de vore les coses de forma optimista. Te un vocabulari sense escrúpuls i es tracta d’una histora tan entretinguda que se fa molt amena. En definitiva un llibre que m’ha agradat molt i que per a tener que llegir-lo obligatòriament no te desperdici.

Ferran Torrent
Ferran Torrent Llorca va néixer a Sedaví, comarca de l'Horta, el 30 de maig de 1951.
"A casa meua jo era el que, davant la xemeneia, a les llargues nits d'hivern, o bé sota el porxo en una nit primaveral, assumia la responsabilitat d'entretindre els components de la família, el xai inclòs. Era molt pesat, francament. Hi havia dies que tothom escampava el poll fugint de mi. A més, feia trampa. De vegades plagiava fragments de narracions de Jules Verne, les retocava una mica i les explicava amb una increïble pompositat. Per sort, entre la meua família la lectura no ocupava un lloc preeminent i cap dels membres se n'adonava de la martingala creadora." (Escriptor del mes. Abril 1996. Institució de les Lletres Catalanes)
Va començar la carrera de Dret, però la va deixar i va començar a treballar com a representant comercial i després en altres oficis. En l'actualitat es dedica en exclusiva a escriure.

Isabel D.H. 22-C 16 de maig (altes hores de madrugada).