Barraca01.jpg
-Títol:
La Barraca

-Autor: Vicent Blasco Ibañez

-Editorial: Alianza


-Any de l´edició: 2004


2.-Tema de l´obra:

El tema és la vida en l’horta valenciana de l’època. Dins daçó lo més important són les relacions laborals i socials entre el propietari o arrendador de les terres i el traballador, que és propietari dels medis de producció, i l’encarregat de treballar les terres a canvi de diners o espècies.

3.-Argument:
A l'horta valenciana d'aquella època resultava la vida molt cara. Tots els huertanos havien de treballar la terra per poder menjar. La major part d'ells havien de pagar un arrendament per treballés les hortes, ja que no eren de la seva propietat.
Partint d'aquest punt, cal dir que l'oncle Barret era un home que treballava una terra que era propietat del SR. Salvador|salvador, però que aquesta havia estat treballada pels seus antecessors. El comentari que es fa de l'oncle Barret és a causa de l'encontre|trobada d'una de les seves filles amb Pepeta, dona de Pimentó. Per unes circumstàncies, l'oncle Barret no podia pagar-li al propietari de la terra els arrendos acordats. Això en ser reiteradament provoca que el SR. Salvador|salvador li impedeixi treballar les seves terres, i també la tanca la barraca on vivia amb la seva família. Aquest fet fereix el seu orgull i cec per la ira el mata. El resultat és que va la presó, dissolent-se la seva família, obligant aquesta a desplaçar-se a València a la recerca de treball|feina.
Aquest esdeveniment fa que molts huertanos es conjurin perquè cap persona no pugui treballar mai aquestes terres. Fins i tot que arriba Batiste, i temptat pel sota arrendo de les terres decideix treballar-les. La necessitat de la seva família per poder menjar fa que ignorin les constants amenaces i persecucions que sofreixen per part dels seus veïns, i especialment per Pimentó.

Els consells que l'oncle Tomba li dóna a Batiste no sorgeixen efecte pel seu afany de treballar i de donar una seguretat a la seva família. Aquest li deia que aquestes terres li portarien desgràcies.

La seva filla Roseta treballava en una fàbrica de seda i era increpada per les filles de l'horta que per desgraciapara ella treballaven allà. Això també li ocorria als seus fills barons, a Batistet i a Pascualet, que al camí de tornada|volta de la seva barraca des del col·legi era maltractat pels nens.

Amb això es dedueix que tots els habitants de l'horta estaven en contra de la família de Batiste. Tots excepte l'oncle Tomba i el seu nét Tonet, que estava enamorat de Roseta i que això li va costar, el seu treball|feina.

L'objectiu primordial dels huertanos era que Batiste i la seva família tinguessin tot tipus de problemes mentre estiguessin treballant aquesta terra, perquè per la seva culpa els propietaris havien perdut aquesta por dels huertanos, i les exigències eren majors i continuades.

Aquesta tortura es va prolongar fins que un dia, a la sortida del col·legi, Batistet i Pascualet van tenir un
enfrontament amb la resta de nens, del quin surten mal parats, sobre tot Pascualet, ja que emmalalteix i mor. Amb aquest esdeveniment l'horta canvia totalment. Aquest odi envers la família es converteix en compassió i
tristesa, i comencen a apropar-se a la desgraciada família de Batiste, mostrant les seves condolences i recolzant-los. Després de la mort del petit albaet sembla que tot transformi. Aquesta hostilitat passa a ser amistat i els problemes desapareixen, fins i tot Pimentó es mostra molt amable.

Ja ningú no recordava les terres de l'oncle Barret i menys dels seus pobladors.
Aquesta situació fa que la família de Batiste sigui més sociable, i aquest benestar fa que el dur treball|feina es porti millor.
Un cert dia Batiste va decidir anar a la taverna de Copa, assabentat d'una aposta entre Pimentó i els germans Terreróla, i al principi tot era normal. Aquells jugant al truc i bevent aiguardent, i la resta dels homes de l'horta mirant. Va pimentar es va posar a explicar|comptar històries que li havien passat amb el seu llogater i poc a poc se n'anava posant més seriós. Dient finalment que ara no el prenien seriosament quan treia la navalla i li demanaven amb més afany els arrendos. I això era per culpa de Batiste, al quin va amenaçar
seguidament Pimentó, obligant-lo a abandonar el lloc, si no el mataria. Vas batre, desafiador, va assentir amb el cap que no se n'anava, i quan anava a rebre l'agressió de Pimentó li dió amb un banquet al cap, havent d'anar-se'n d'allà.

Una altra vegada estaven tots en seu contra. Cada vegada que anava a València, agafava la seva escopeta desconfiant de tot. Un dia en tornar de València li van disparar i el va contestar també assolint l'agressor, que era Pimentó.
Ara ja no tindria cabuda en una horta totalment hostil i el seu futur era incert.
Va pimentar va morir per un dels trets, i les represàlies dels huertanos no es van fer esperar, ja que una nit van incendiar la seva barraca, perdent-lo tot.
Havent de partir a un altre lloc a la recerca d'una altra terra per treballar, i sense haver de perdre res a canvi.
L'oncle Tomba no s'equivocava.


4.-Tipus de narrador:
És un narrador que tot ho veu i que tot ho sap, un narrador que és a tot arreu. Observa el desenvolupament dels esdeveniments, però no en participa.
També exposa les actuacions dels personatges i els esdeveniments que es van desenvolupant en la narració. S'interna en els personatges i els explica als lectors els pensaments més íntims que creuen per les seves ments. Domina la narració i sembla saber el que ocorrerà en el futur i el que va ocórrer en el passat. Utilitza la tercera persona del singular

5.aCaracterització de tres personatges: l
Batiste: Era un home amb una família per mantenir i que per això va arribar a plantar de cara a gent de la seva mateixa classe social i gent de classes socials diferents per defensar el seu, el qual porta a pensar que sens dubte és un home amb coratge, valentia i força per aguantar tots els retrets i tractes d'aquells que no li volien, és un lluitador que buscava feina. Vas batre, en inspeccionar les incultes terres, es va dir que hi havia alli treball|feina per a una estona la qual cosa demostra les ganes que tènia per treure el seu cap a davant.

Pimento: líder dels llauradors, casat amb Pepeta, home amb ulls molestos i estranys de borratxo ferm, solia ser a la taverna de Copa, és l'antagonista d'aquesta història. És el major enemic de Batiste, fent-li la vida tan impossible que arriba fins al punt d'intentar acabar amb la vida d'aquest.

Barret: són el primer que ocupa les terres tan problemàtiques, desafia també igual com Batiste al seu amo en aquest cas D. Salvador|salvador.

6.-Época i durada de l´acció:
El temps es correspon amb finals del segle XIX, i ve marcat pel cicle de la collita: quan arriba Batiste a l'horta és quan sembra el camp, i quan marxa és l'època de la recollida de la sembra.
Així, podem diferenciar les següents parts en relació amb diverses èpoques de l'any:
L'acció se situa a la tardor, quan Batiste arriba a les terres abandonades, les rescata per al cultiu i aconsegueix segar el blat en les proximitats de San Juan.
Despues el canvi de la tardor a la primavera, és el període d'abans de la mort de Pascualet.
La primavera, ve marcada per la mort del fill.
I finalment després de la mort del nen, entrem a l'estiu concretament el dia de San Juan. I és a l'estiu quan s'anuncia el final de l'acció amb dos incendis, un, el propi de la nit de San Juan, que simbolitza el final|finalitat de la recollida de la collita i un altre, el de la barraca.


7. LLocs principals:

L'acció transcorre majoritàriament a l'horta valenciana, en un camps pròxims a Alboraya, ja que es nomena contínuament els desplaçaments dels personatges a la ciutat, per exemple els viatges diaris de Roseta a la fàbrica. A la ciutat podem distingir diversos escenaris entre els quals hi ha la Plaça de la Verge, on se celebra el tribunal de les aigües, i el mercat al qual va vas batre a comprar un nou rossí que l'ajudi en les seves tasques
8.-Valoració personal:
En general el llibre m'agradat perquè he pogut conèixer un època desconeguda per a mi.

Juan Carlos Sanchis Seco. 22-C 15/maig/2008